dimecres, 18 de gener de 2012

PPcard

Últimament, després del decret del Govern valencià que ens retalla el sou, estic un poc més atent a les publicacions que en parlen i als debats sobre què hem de fer i que no hem de fer per, com a mínim, manifestar el meu disgust per la mesura d'estalvi en una situació de ruïna que jo no he provocat.

No cal tornar-lo a escriure. El meu estat d'ànim el reflecteix Juan Pedro Serrano al seu post "soy un puto funcionario"

Hui ha eixit aquest article al diari "El País" : Por encima de las posibilidades ¿De quién? que s'acosta molt al que ens ocorre a molts que encara paguem les hipoteques perquè mai intentàrem endeutar-nos per més del que podien pagar, que aguantaren el cotxe quinze anys sense intentar comprar-nos l'alemany.

Tinc clar, com diu aquest post, que no és crisi, és estafa.

Aquesta publicació ha sigut motivada per Pepe, que m'ha enviat la foto de dalt, que m'ha agradat. Però la que també m'agrada molt es aquesta que va eixir el diumenge a aquest article "El desvarío".

El Ferrari és de lo més bonic, però sempre he sabut que no era per a mi.

Fins a cert punt entenc que els hagen votat;  ells, "con dos cojones", en un Ferrari amb eixa imatge de felicitat, de ben alimentats. A qui no li agradaria?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada