diumenge, 22 de gener de 2012

Sobre la llei S.O.P.A. i la cultura de compartir.

Fent ús de la llicència Creative Commons em permet copiar i apegar aquesta vinyeta de la pàgina original; derechoaleer.org. Crec que s'ha de difondre tal com és, sobre tot si a classe els alumnes et pregunten sobre què és la llei S.O.P.A.
Crec que a banda de llegir ací la vinyeta, hauríeu d'anar al lloc original.
També estaria bé que anàreu informant-vos sobre les llicències Creative Commons.

Un comentari interessant és el que fa el blog el atareao .

Per què mescle les llicències Creative Commons amb la llei S.O.P.A.? Doncs, bé. Jo no soc cap expert, però em sembla que amb l'excusa de la persecució de la pirateria hi ha un intent de censurar la llibertat d'expressió i potser la realitat és que no haja tanta pirateria i tot el món compartisca les seues creacions.

A l'últim taller de formació al què vaig assistir, vaig aprendre que si se m'oblida posar la llicència, per defecte estic reservant tots els drets, encara que la meua intenció siga compartir la meua producció. Les llicències Creative Commons ens permeten compartir les nostres produccions reservant el dret de reconeixement d'autoria.

Compartiu!  Intenteu respectar els drets d'autor per a que no us censuren, es pot viure sense piratejar, busqueu a qui comparteix i boicotegeu a qui es reserva tots els drets, no ens fan falta les seues produccions, podem prescindir d'elles.
Comenceu per la utilització de Software lliure.

Actualització:
No se què passa pero he intentat posar la imatge dues voltes, deu ser massa gran, millor aneu a la publicació original.

dimecres, 18 de gener de 2012

PPcard

Últimament, després del decret del Govern valencià que ens retalla el sou, estic un poc més atent a les publicacions que en parlen i als debats sobre què hem de fer i que no hem de fer per, com a mínim, manifestar el meu disgust per la mesura d'estalvi en una situació de ruïna que jo no he provocat.

No cal tornar-lo a escriure. El meu estat d'ànim el reflecteix Juan Pedro Serrano al seu post "soy un puto funcionario"

Hui ha eixit aquest article al diari "El País" : Por encima de las posibilidades ¿De quién? que s'acosta molt al que ens ocorre a molts que encara paguem les hipoteques perquè mai intentàrem endeutar-nos per més del que podien pagar, que aguantaren el cotxe quinze anys sense intentar comprar-nos l'alemany.

Tinc clar, com diu aquest post, que no és crisi, és estafa.

Aquesta publicació ha sigut motivada per Pepe, que m'ha enviat la foto de dalt, que m'ha agradat. Però la que també m'agrada molt es aquesta que va eixir el diumenge a aquest article "El desvarío".

El Ferrari és de lo més bonic, però sempre he sabut que no era per a mi.

Fins a cert punt entenc que els hagen votat;  ells, "con dos cojones", en un Ferrari amb eixa imatge de felicitat, de ben alimentats. A qui no li agradaria?