diumenge, 1 de maig de 2011

La lectura no és una tortura

No soc professor de llengües però enguany, a l'assignatura de Ciències del Món contemporani, he demanat i avaluat dos lectures; una obligada: "Tot el que cal saber per a saber-ho tot", i altra voluntària triada d'entre una llista proposada per mi.

En cap dels dos casos he fet control de lectura. En el llibre obligatori vaig preparar un qüestionari que m'han enviat com a tasca en la plataforma moodle. En el cas de la lectura voluntària m'han entregat un resum en el qual han escrit sobre les coses que més les han impressionat del llibre, en tots els casos els demanava que m'explicaren si el llibre era adequat per a proposar-lo als alumnes del proper curs. Alguns alumnes m'han dit que el llibre obligatori els va costar de llegir, alguns varen coincidir en dir que no es consideraven capacitats per valorar si era el llibre que caldria llegir-se a l'assignatura.

En algun cas es nota que no se l'han llegit, però crec que val la pena no haver fet un examen, la segona lectura s'ha fet amb menys pressió. Estic content, crec que he respectat la majoria dels drets del lector que podeu llegir a aquest bloc Clasicas 2.0

Aquesta és la imatge de la campanya:

1 comentari:

  1. La lectura no és una tortura segons ho mires. Si ens llegim un llibre per gust , clar que no ho és però si ens manen a classe un llibre que no té ni peus ni caps , ja em diràs .. Tot el que cal saber per saber-ho tot. Com vols que no pensem que llegir es una tortura després d'aquest llibre ? Val será interessant però per a qui l'entenga , perquè si el llibre va de tot el que cal saber , si no t'enteres de que vaig a aprendre? a lo millor , deuríem d'haver comentat el llibre a classe , perquè sincerament de cinc pàgines treies només una conclusió d'una línia si aplegava . Estrella

    ResponElimina