dilluns, 16 de maig de 2011

Llei del pèndol

Dilluns de bon matí.


Intente explicar la proporció entre freqüència i longitud d'ona. M'interessa explicar el so i ja hem parlat de aguts i greu, però he vist al llibre de text una imatge d'un pèndol i he pensat que no era tan mala idea.


He tret un cable auto-enrotllable de ratolí d'ordinador, l'he desenrotllat al màxim i he fet uns quants períodes, desprès he arreplegat fil i he tornat a fer més períodes.


Professor: Què heu vist?
Alumnes: Comencen a parlar, a desbaratar-se, fins que m'enfade i els cride la atenció. Torne a repetir la pregunta. Què heu vist?
Alumne A (amb no massa bons resultats acadèmics): Quant més curt, va mes ràpid.
Professor: I perquè no ho has dit al principi en lloc de fer-me enfadar!
Alumne B (amb prou bons resultats acadèmics): I perquè no ens ho has dit tu, que ho sabies. És que no et prepares les classes i et poses a jugar amb qualsevol cosa.


La curiositat es redueix a voler saber què em va a dictar hui. Quina pena!


Demà toca dictar l'eco i la reverberació, no se si serà interessant fer la pràctica de contaminació acústica.

dijous, 5 de maig de 2011

Se m'acaben les hipòtesis

Ahir no vaig poder donar classe en 3r d'ESO. Vaig estar 10 minuts intentant que el projector funcionara i quan ho vaig aconseguir l'aldarull era considerable.

La classe consistia en una lliçó de moodle i tocava veure el material sobre el sentit de la vista i fer pràctiques sobre l'existència del punt cec de l'ull, sobre la visió estereoscòpica i, la meua pretensió era, començar el sentit de la oïda.

Els alumnes no aconseguiren concentrar-se ni en entendre les instruccions de la primera pràctica: "dibuixa un punt i un signe + separats entre ells 10 cm. Tanca l'ull dret i mira el punt, acostant el paper cap a tu a poc a poc, fins que veges que desapareix el signe +"

L'ambient de deixadesa, de que tot està perdut sense remei, fa que els alumnes estiguen amb les motxilles en taula i el seu cap recolzat sobre elles, quan no estan jugant amb el mòbil amagat dins de la motxilla. Es suposa que açò no es motiu suficient per amonestar a un alumne, no és una falta greu, només es mandra.

No seria important si no fóra perquè ocorre en el 80% dels alumnes de 3r d'ESO.

He mirat informació demogràfica a la pàgina de foro-ciudad, podia ocórrer que els nostres alumnes estigueren segregats i els pares del xiquets amb més preocupació per l'educació dels seus fills els hagueren matriculats fora del poble, però no, segons el cens de 2009 hi havia 329 individus entre 10 i 14 anys que ara seran entre 12 i 16. Nosaltres tenim matriculats a 363 alumnes de eixe tram d'edats.

Després de veure aquestes dades, la següent hipòtesi és que l'aigua de La Pobla de Farnals imprimeix caràcter. O estem fent alguna cosa mal als centres escolars.

diumenge, 1 de maig de 2011

La lectura no és una tortura

No soc professor de llengües però enguany, a l'assignatura de Ciències del Món contemporani, he demanat i avaluat dos lectures; una obligada: "Tot el que cal saber per a saber-ho tot", i altra voluntària triada d'entre una llista proposada per mi.

En cap dels dos casos he fet control de lectura. En el llibre obligatori vaig preparar un qüestionari que m'han enviat com a tasca en la plataforma moodle. En el cas de la lectura voluntària m'han entregat un resum en el qual han escrit sobre les coses que més les han impressionat del llibre, en tots els casos els demanava que m'explicaren si el llibre era adequat per a proposar-lo als alumnes del proper curs. Alguns alumnes m'han dit que el llibre obligatori els va costar de llegir, alguns varen coincidir en dir que no es consideraven capacitats per valorar si era el llibre que caldria llegir-se a l'assignatura.

En algun cas es nota que no se l'han llegit, però crec que val la pena no haver fet un examen, la segona lectura s'ha fet amb menys pressió. Estic content, crec que he respectat la majoria dels drets del lector que podeu llegir a aquest bloc Clasicas 2.0

Aquesta és la imatge de la campanya: