dimecres, 26 de maig de 2010

Vida de bote

Va sent hora de publicar alguna cosa. De moment se'm facilita la faena perquè la meua benvolguda ex-alumna Patricia em proporciona el material que apegue des del comentari on ho va escriure:
Pedro m’he passat mitja hora intentat publicar una cosa que havia escrit en relació a la cèl•lula que el laboratori de Craig Venter ha creat. Però com que no he pogut te’l deixe en un comentari per a que el publiques tu.

Hui, 21 de Maig surt als periòdics, als telediaris i a les emissores de radio una noticia sorprenent, com diu el País: “Vida de bote”. El laboratori del científic Craig Venter ha aconseguit crear una cèl•lula que si bé, no artificial del tot, conté un material genètic completament sintètic, creat al tub d’assaig. Igual que en la peli de Jurasic Park, que creaven dinosaures a partir del DNA que s’havia conservat a uns mosquits que es trobaven en àmbar, el que aquest equip ha aconseguit és extraure el DNA d’un bacteri, més concretament del Mycoplasma mycoides, per a copiar-lo d’una manera completament artificial. Després introduïen aquest DNA en un altre Mycoplasma mycoides i aquest prenia el control del bacteri i utilitzava els components d’aquesta última per a generar els seus propis.

Les noves expectatives que suposa són enormes. Fins ara el que es feia era silenciar, suprimir o afegir gens; però el crear un cromosoma sencer en un milió de gens i que aquest siga viable és tot un fet. Fins i tot, un dels propòsits del científic és crear algues unicel•lulars que siguen capaces de fixar el CO2 i produir hidrocarburs (quina utopia, la solució als nostres problemes!!).

Però, tanmateix, és inevitable que surten les crítiques i els plantejaments biomèdics. Perquè, que passarà quan puguem manipular els genoma humà? Que passarà quan puguem tindre menor risc de patir una diabetis o un càncer? Aleshores es crearan diferències econòmiques en un grau diferent al que estem acostumats, tindrem diferències genòmiques.

Pel que fa a mi, opine (opine molt al meu pesar després de llegir la columna de Juan José Millás de hui) que el que ha de fer la ciència és avançar. La ciència no és bona ni roïna, simplement és, i el seu treball és investigar i avançar i ampliar el coneixement que tenim del nostre món. És com tot, una cosa es saber i altra tindre el cap suficient per a aplicar bé les coses.

Com veieu he tardat cinc dies en publicar-lo, en aquest cinc dies s'ha afegit més informació i més comentaris sobre el tema.
Sense llevar importància a la noticia, que és tota una fita científica i jo no soc ningú per a criticar-la, soc només un professor de biologia. Crec que se li dona massa importància als gens. Craig Venter ha reproduït al laboratori un genoma complet d'un dels éssers vius més senzills, si és que a algun ésser viu se li pot classificar de senzill, i l'ha introduït dins d'un citoplasma, amb tota la seua complexitat impossible de reproduir, i ha funcionat.

Fins ara molts científics han modificat gens per a produir éssers vius transgènics, el pas endavant és reproduir-lo completament des de les instruccions en paper, per dir-lo d'alguna manera.
En l'article es parla d'un canvi en el concepte de vida. ¿Què és la vida? Tots tenim clar que la vida està regida per l'ADN, però l'ADN el formen les proteïnes, o les màquines en aquest cas, i serveix per a formar més proteïnes funcionals. Craig ha reproduit el gen però ha hagut d'introduir-lo en un citoplasma preexistent.
M'agrada més el pensament holístic de Lynn Margulis i de Brian Goodwin (Recomane la lectura de "Las Manchas del Leopardo" B. Goodwin Tusquet 1998) que reduir-lo tot als gens.

Des del punt de vista bioètic: ¿És pot patentar un gen que necessita per a funcionar del citoplasma generat al llarg de l'evolució i que és patrimoni de la humanitat?
Faran els biocombustibles més tecnològics possibles, els pagarem ben cars, qui puga, però no deixarem de intentar consumir energia. Malament.

4 comentaris:

  1. Que tens en contra del gens? En els gens esta tot el que som. No lleve importancia a la resta, pero la resta esta perque en els gens esta dit que ha d'estar... els gens poden estar amb el citoplasma i demés però en citoplasma no pot estar sense gens... no se, ja se que tens una visió molt holística de tot... no se si hauràs sentit lo de "els gens egoistes" més que una teoria jo ho vec més com una visió excèntrica de que som el que som pels nostres gens, és a dir, que els nostres gens ens utilitzen, nosaltres no som senyors de la nostra vida, sino que els nostres gens ens fan ser el que som per a sobreviure ells... un poc depriment pero com he notat que no t'agrada massa la importancia que se'ls dona als gens... jeje... ademés la nostra promoció serà la dels metges de la transcripció! no paren de repetir-nos-ho... sas la de malalties que es poden curar amb teràpia gènica?

    ResponElimina
  2. http://www.elpais.com/articulo/ultima/Agujas/pajares/elpepiopi/20100521elpepiult_1/Tes/
    es el link de la columna d'opinió que mencione en el comentari perque he apretat pero no duu a cap lloc...

    ResponElimina
  3. Sí, si, però ¿en quin gen està dit en quina part de la pell es forma la taca del lleopard i en quina no es forma? ¿Quin gen decideix que a l'embrió unes cèl·lues cresquen i altres aturen el seu creixement per formar els dits? Això i molt més al llibre de Goodwin.

    Mira que eres ràpida, encara no havia posat el títol, quin despiste.

    ResponElimina
  4. ai esta el futur Pedro! en resoldre el problema de saber on estan tots! i cadascun!!

    ResponElimina